Revista RE

publicació de pensament i opinió des d'una perspectiva realista existencial

101. Som Natura i hem de tornar i aprendre d’Ella

Jordi Serra
Enginyer agricola i forestal

Jordi Serra foto 1Els humans hem passat a viure, majoritàriament, del camp als medis urbans. Això ha suposat un allunyament de la natura, mental i físic, i dels seus ritmes, horaris, estacions i condicionants. Ens hem allunyat també de l’ús i consum dels seus productes naturals substituint-los pels processats menys saludables, no sostenibles ni reciclables. La natura no genera mai residus, fixem-nos-hi, tot ho recicla. En canvi, nosaltres en generem muntanyes de tota mena. Ens contaminem el propi entorn on vivim i ens amenacem la pròpia salut i, fins i tot, la nostra pròpia supervivència en el planeta. Alguna cosa fem malament i és urgent rectificar.

En tan sols els darrers cinquanta anys, «el desenvolupament del benestar» ha agafat una direcció que és insostenible. Ens retorna un bumerang de problemes ambientals, actuals i futurs, de conseqüències difícils de preveure. El canvi climàtic i altres alteracions de tota mena passaran factura a la generació jove d’ara. A la ciutat, sovint l’aire se’ns fa irrespirable, i a les zones agrícoles, l’aigua del subsòl sovint és vulnerable per excés de nitrats. Aquest «desenvolupament», basat en una font energètica barata i no sostenible, de combustió de carboni fòssil, carbó-petroli-gas, ha facilitat, a més de la societat de consum, la industrialització de l’agricultura. Amb adobs i fitosanitaris químics hem forçat la natura, i, fins i tot, hem anat contra ella.

Hem generat resistències, i hem hagut d’anar prohibint molts agroquímics –començant pel conegut DDT– després de comprovar-ne l’excessiva toxicitat pel medi i per a nosaltres. Els biòlegs i ecòlegs constaten que la massiva utilització d’insecticides perjudiquen les abelles i altres insectes pol·linitzadors. La seva disminució ha provocat als prats, camps i vorals, la disminució d’espècies de plantes de flor, dicotiledònies, que són substituïdes per altres espècies d’herbes que es pol·linitzen pel vent, gramínies monocotiledònies.

Hem aconseguit disposar durant tot l’any de tota mena de fruits de temporada i tropicals, però a quin preu? El preu que paguem pel producte no inclou mai els costos ecològics i mediambientals per arribar aquí. Pensem-hi.

Al mateix temps que ens globalitzem, amb el moviment de persones i de mercaderies pel planeta, també globalitzem, sense voler, les plagues d’animals i vegetals, amb la invasió de multitud d’espècies exòtiques. Només uns exemples: des de fa tres anys, a la Garrotxa i al Ripollès, està desapareixent el boix dels boscos devorats per una eruga asiàtica, la Cydalima que, per com arrasa el boix, ens recorda les plagues bíbliques, i no tenim manera d’aturar-la. Al delta de l’Ebre envaeix els arrossars el cargol poma de Sud-Amèrica, el cranc vermell de Califòrnia, i el cranc blau de l’altra costa americana. A Barcelona i altres ciutats tenim cotorres foranes, tórtores turques i mosquit tigre per tot arreu. A l’Empordà preocupa un bernat pudent asiàtic que també menja de tot. Als conreus d’aquí, han entrat, amb les llavors i amb el gra per fer pinso, herbes foranes i també arbustos i arbres que es fan un lloc als nostres camps i paisatges, com la soja borda, el blet americà, l’ailant, etc. A aquests exemples hi podríem afegir una llarga llista menys visible de plagues i malalties noves aquí, que han entrat i preocupen els nostres pagesos. Van entrant i ens amenacen d’entrar als nostres conreus, tant d’horta com de fruiters, olivera, vinya i també de forestals. És molt difícil eradicar-les una vegada han entrat, perquè la natura sempre tendeix a multiplicar-se i, com diu la dita, no es poden posar portes al camp.

Al Mediterrani, a banda de plàstics, contaminació i sobrepesca, amb l’obertura del Canal de Suez, han entrat moltes espècies de peixos pròpies de l’Índic que competeixen pels mateixos hàbitats, i algues exòtiques que viatgen amb els vaixells envaint les praderies submarines de posidònia pròpies del nostre mar.

Avui, i en els propers anys, estem davant del repte de fer una agricultura amb un nou enfocament, reduint i substituint els productes tòxics que deixen residus al medi i als nostres aliments. Una agricultura més neta, treballant a favor de la natura, no contra ella. Aprenent d’ella, prioritzant la fertilització orgànica. Regenerant el sòl, i mirant de controlar les plagues ajudant-nos de la pròpia biologia de la natura.

L’any 1990 científics de tot el món es van trobar per advertir-nos del canvi climàtic que ja estava succeint. Ens ho van deixar escrit en un llibre titulat Una sola terra. Han passat trenta anys i hem fet ben poca cosa per evitar-ho o reconduir-ho. I encara hi ha grans dirigents mundials que o bé el neguen o miren cap a una altra banda. Però no ens excusem en els polítics. A banda d’escollir-los millor, què fem cada un de nosaltres en les nostres decisions quotidianes?

Per tenir cura i estimar la terra, hem de mirar d’apropar-nos-hi. Vincular-nos-hi establint algun tipus de lligam, de coneixença, de proximitat. Una manera és també per mitjà dels productes que consumim. Podem mirar que siguin de productors locals o propers. Sempre que puguem, que siguin productes amb baix consum de fitosanitaris o ecològics. Acostar-nos a la natura sempre ens farà bé i en sortirem agraïts.

També podem mirar de modificar la nostra dieta, excessiva en proteïnes animals. L’excés de carn sovint ens perjudica provocant-nos obesitat i malalties. Reduint-ne globalment el consum, canviem el destí de gran quantitat de cereals. Es deixarà d’alimentar animals per alimentar persones, fent-los més accessibles a tothom del planeta. Alhora hem d’evitar que es facin malbé aliments a casa nostra i no llençar-ne. També, si no es comprés només per la vista, es podrien consumir moltes tones d’aliments que ara no poden entrar a la cadena comercial per no tenir mida suficient o petits defectes estètics. Per tant, aquesta producció queda als camps i a les hortes i s’enterra. A vegades arriba a ser un 25% de la producció.

Finalment, com a consumidors, podem tenir una actitud diferent al moment de prendre cada una de les decisions quotidianes. Influeixen molt més del que ens pensem per caminar cap al planeta que volem. Tenim una gran força com a consumidors. En cada consum podem imaginar quina petjada ambiental deixa aquell producte, o aquell trajecte, en el nostre pas pel planeta, i com reduir-la. Podem reduir envasos, consumir menys combustibles fòssils, reduir el consum d’aigua i d’energia. No és el mateix comprar aquí que allà, això o allò. Hem d’entreveure què hi ha al darrera del producte, com s’ha produït, qui l’ha produït, amb quin respecte als drets humans, amb quin respecte al planeta, amb quin cost de transport, a quin tipus d’economia estem afavorint.

També hem de veure si realment ho necessitem, ja que també comprem moltes coses prescindibles. Quan comprem barat, el preu no pot ser l’únic element per decidir la compra. Anant sols en cotxe podem pensar, jo ho puc pagar, però el planeta potser no. Fem-ho també pensant en els nostres fills i nets. No els deixem una mala herència ni una hipoteca.
Estar més en harmonia amb el planeta, ens farà estar més en pau amb nosaltres mateixos. 
jserracoma@gmail.com