Revista RE

publicació de pensament i opinió des d'una perspectiva realista existencial

104. Benser per recuperar-nos

portadaEn aquest monogràfic, conscients de la realitat que encara vivim, hem volgut fer una nova reflexió relacionada amb la temàtica publicada en l’últim RE que proposava Mirar endavant, i aquest tracta sobre el BENSER PER RECUPERAR-NOS.
¿Què pretenem aportar de nou que realment pugui afavorir la persona i ajudi a avançar en aquests moments tan complexos en què tot està afectat? Vivim diferents tipus de crisi: sanitària, laboral, social, econòmica, emocional, espiritual… D’aquí sorgeix la importància d’aquest benser, perquè la persona pugui estar ben arrelada en el seu propi ésser per poder assumir qualsevol tipus de dificultat i de contrarietat.
Aquest benser parteix de la pròpia realitat, amb la corresponent acceptació de qui soc i dels propis límits. Tothom és convidat a benser pel sol fet d’existir sense cap mena de discriminació, ja que no importa qui siguis i d’on vinguis. Aquest és un salt qualitatiu que demana maduresa per acceptar qualsevol persona i mirar-la amb dignitat, perquè l’altre és tan digne d’existir com un mateix. Si partíssim d’aquesta premissa tan bàsica i, alhora, exigent, els resultats serien diferents perquè augmentaria el sentit de la responsabilitat i de la solidaritat. Aquests valors humans són presents en el nostre entorn i sortosament es practiquen, però encara cal potenciar-los molt més perquè siguin efectius a tot arreu sense distinció.
Cal veure quina ha de ser la manera apropiada per poder sobreviure a aquesta situació pandèmica que ha afectat tothom de diferent manera. Com ja hem dit en altres ocasions, la fragilitat s’ha fet més present i ha despertat, a la vegada,
un neguit i una valentia per poder anar endavant. Tal com dèiem a l’editorial de l’anterior revista RE: «La pandèmia ha sacsejat, directament o indirectament, qualsevol racó del món perquè el coronavirus no entén de fronteres, classes socials, rics, pobres, treballadors, aturats, persones sanes, malaltes, joves, vells…». Aquesta evidència viscuda per tothom des de diferents nivells ha fet sentir, encara molt més, la vulnerabilitat humana, tan necessària per capbussar-se a fons en les pròpies entranyes i poder refer-nos per anar perfilant i enfortint el benser.
Els articulistes tracten aquest tema des de diverses vessants en què des d’una mirada conjunta la seva reflexió pugui beneficiar el nostre fer quotidià. La pro-
fessora Anna Forés, experta en la recerca de la resiliència, presenta «algunes de les aportacions més significatives de les accions i recursos que han utilitzat les persones per promoure la resiliència en aquests moments». Aquestes accions queden contemplades en vuit verbs que cal conjugar: transitar, emocionar-se, prioritzar, crear i experimentar, connectar, aturar-se, confiar i teixir comunitat. Aquesta última acció l’hem volgut relacionar amb la il·lustració de la portada i contraportada a càrrec de l’artista Marta Montcada, que ens ha cedit la imatge Moviment en xarxa, i amb el comentari de Josep M. Forcada que a la contraportada expressa:
«El desig d’un futur complex en què la solidaritat ha d’aconseguir entrelligar esforços de tota la societat, amb creativitat i compromís personal… La solidesa dels pilars verticals i transversals simbolitzen una comuna relació que hauria d’existir en la societat perquè no trontolli ni flaquegin les forces…».
Sabem que el desig és tornar al que anomenem «nova normalitat», que mai serà la mateixa que abans perquè els escenaris han canviat. No podem ser ingenus, cal ser intel·ligents perquè tenim la certesa que continuem sent els protagonistes, amb moltes exigències en el guió: ser corresponsables i complidors de les mesures de seguretat. L’expressió més proclamada en l’escenari de la vida és que encara vivim més la incertesa. Aquesta realitat demana, tant de forma personal com comunitària, gestionar i educar la incertesa de manera adequada per recuperar-nos davant de qualsevol situació. 