Revista RE

publicació de pensament i opinió des d'una perspectiva realista existencial

106. Pobresa i pobreses

Portada.okPobresa i pobreses és el títol d’aquest monogràfic que presenta diferents formes de pobreses humanes que, de manera conscient o inconscient, es viuen. Sovint pensem que el pobre és només aquell que no té diners i li toca sobreviure al carrer sense un sostre i pidolant almoina. D’aquests n’hi ha molts i, evidentment, preocupa aquesta realitat en què, sortosament, hi ha moltes persones i entitats que vetllen per contribuir a solucionar-ho. Aquestes situacions són punyents i no permeten sentir-nos tranquils, ja que aquest tipus de pobresa porta cap a una misèria i s’arriba a l’extrem en què la vida gairebé no té sentit i es perd tota esperança. Aquest escenari commou i, ara, amb la pandèmia tot ha quedat més sacsejat, ja que ha provocat molts tipus de crisis que han desestabilitzat i, encara, han proporcionat més desigualtats.

L’economista Arcadi Oliveres sempre proclama i lluita per la igualtat i una distribució de béns per a tothom. Amb gran realisme presenta les xifres dels desnivells econòmics i de l’incompliment dels drets humans i diu que:«La pobresa existeix perquè les relacions econòmiques i polítiques internacionals injustes han allunyat els països rics i pobres». A més, «les persones tenen consciència de la pobresa, però és necessari conèixer l’origen i generar canvis per erradicar-la.»

Anar a fons del significat de pobresa i adonar-se que malgrat ser ric en tot, la persona segueix sent pobre és sorprenent. Però, la pobresa és molt més, ja que el sentit que volem donar-hi és el de la pobresa com una vivència que cal reconèixer i que afecta la persona. És una pobresa capaç d’entendre la feblesa humana per obrir-se a noves formes de comprendre la vida des d’una actitud humil que ens fa conscients que no podem amb tot, malgrat l’esforç personal i la pròpia intel·ligència. Aquesta nova pobresa és quan es busca el bé dels altres. És una nova forma de viure solidària i fraternal que demana una responsabilitat per exercir noves capacitats de veure el món des de l’òptica de compartir recursos humans, psicològics, espirituals, ètics…

La professora Begoña Román en el seu article Pobresa: una malaltia crònica complexa escriu: «La pobresa és complexa i contextual. Ja no basta en donar el peix ni la canya quan no hi ha riu, mar o peixos. On no hi ha riquesa, no s’albiren oportunitats, ni esperances. I la manca d’esperances és la pitjor de les pobreses, perquè l’esperança és motivació per participar i proposar-se qualsevol millora.»

L’educadora Anna-Bel Carbonell escriu en el seu article que: «La pobresa té moltes dimensions i matisos. El concepte de pobresa admet complements adjectivals que fan aparèixer d’altres pobreses més enllà que l’econòmica. La pobresa espiritual, emocional, educativa, d’estimació i cura, cultural i creativa, digital… Aquestes pobreses malgrat ser intangibles i difícils de convertir en estadístiques numèriques i pel fet que, fins i tot, poden arribar a ser invisibles, ens bufetegen igualment i es fan presents en la nostra quotidianitat.»

Per tant, aquesta gamma de pobreses que presenten els diferents articles, com la pobresa davant la malaltia, davant la soledat, la incomunicació… fan sentir l’individu a la intempèrie i fan reconèixer la pròpia indigència perquè, en definitiva, qualsevol ésser humà és indigent perquè està necessitat d’alguna cosa. Assumir aquesta pobresa humana fa sentir-nos fràgils i vulnerables, i ens porta cap a la humilitat sincera i profunda de la persona. 