Revista RE

publicació de pensament i opinió des d'una perspectiva realista existencial

86. Exclusió social

PortadaTal com constatàvem en l’últim editorial del monogràfic «Iguals en dignitat», la proposta del tema no s’exhaureix i demana una resposta activa per part de tots. Remarcàvem  el gran paper de moltes entitats i persones implicades en aquest camp social per a resoldre situacions complicades i afavorir els més vul- nerables. Per això editem un nou monogràfic per aprofundir aquestes situacions tan complexes de la societat actual i anar-hi cercant respostes.  És una realitat que no deixa indiferent, que normalment coneixem prou detalladament gràcies als resultats dels estudis sociològics, però darrere les dades hi ha persones amb noms i cognoms. La suma de totes aquestes situacions fan visible l’exclusió social.

El sociòleg Zygmunt Bauman demostra amb xifres la desigualtat del món d’avui, ja que els rics lluiten per afermar els seus privilegis,  mentre que el nombre de pobres creix cada cop més. El catedràtic  en ciència política Joan Subirats ha estat el director de la publicació Perfils d’exclusió social urbana a Catalunya, en què presenta una aproximació qualitativa que permet conèixer causes, característi- ques i perfils de l’exclusió social.

Ens preguntem: per què arribem a aquests extrems tan dramàtics i colpidors? A la secció entrevista, Mercè Darnell, adjunta de l’Àrea Social de Càritas, descriu que quan la persona deixa de sentir-se integrada per diferents circumstàncies de la vida comença a viure una situació de fragilitat que va empitjorant. Aquest fet ens fa adonar de la vulnerabilitat de la persona. A més, defineix que «estar exclòs és estar fora de la vida social que compartim. És estar  apartat de la xarxa relacional i apartat d’una vida plena.» Per tant, en la vida poden fallar moltes coses, però quan manca la xarxa de relacions, que comprèn tant els vincles fami- liars com amb els amics, tot es trenca, perquè no comptes per a ningú: sembla que tothom passi de llarg i quan toca estar arraconat, sigui pel que sigui, vius en la indigència total. El gest de demanar almoina, en el fons, és demanar  un reco- neixement, perquè algú et reconegui i s’adoni que ocupes un lloc.

Aquesta vulnerabilitat viscuda i sentida per la persona queda evidenciada en les imatges recollides en la revista, tant a la portada com en les fotografies que acompanyen alguns articles: persones que no tenen on dormir, on rentar-se, on menjar… Fan palesa la realitat d’una part del nostre món i també dels nostres carrers: la marginació, la pobresa, la fam, la solitud, la manca de sostre…, en definitiva, l’exclusió.

Lluitar per eradicar l’exclusió social demana l’ajut social, polític i econòmic. Però no és pas suficient donar només un habitatge, recursos  materials, ali- ments… sinó que, a més, les persones excloses necessiten una acollida humana i humanitzadora capaç de donar escalf humà, comprensió i una cordial i afectiva implicació per a poder-se recuperar de les febleses i sofriments que viuen.

El fet de l’exclusió social i la indignació que genera la situació actual queda ben expressat en aquestes pàgines. Molts ciutadans senten el deure d’actuar i impli- car-se personalment. Moltes entitats dediquen els seus projectes a contribuir a superar aquestes situacions. Aquest número de la revista ofereix una petita mostra de diferents entitats que contribueixen al bé comú amb accions solidàries que expressen el significat valuós de la persona, amb el repte propositiu d’oferir igualtat d’oportunitats per a aconseguir la inclusió.