Revista RE

publicació de pensament i opinió des d'una perspectiva realista existencial

76. Preguntar, escoltar, respondre

Preguntar, escoltar i respondre són tres accions vitals que fem constantment. De preguntes i respostes n’hi ha de tota mena: serioses, profundes, preocupants, grolleres, impulsives, rellevants, incòmodes, superficials, curioses, inconscients, innecessàries, absurdes, interessants, existencials, transcendents… Aquesta diversitat ens fa adonar que sempre dependrà de l’individu, en la situació del moment en què es trobi. A més, tant en la pregunta com en la resposta, el to i la intensitat de la veu, acompanyats dels gestos i també de la mirada, hi tenen un paper molt significatiu. Sabem que no és el mateix si la pregunta-resposta és entre infants, o entre adolescents, o adults, o ancians, o entre el nét i el seu avi, la jove i la sogra, o l’alumne i el professor, o l’empleat i el seu cap, etc.

Els articulistes descriuen amb profunditat el significat i rerefons de la pregunta i resposta que, evidentment, comporta un emissor i un receptor. Però a vegades hi ha límits humans i mancances que fan actuar d’una manera diferent. Podrem llegir dos articles que presenten el límit de la ceguesa i la manca d’oïda. Dos sentits als quals no donem prou rellevància fins que hi patim alguna deficiència. Aquest fet permet reflexionar sobre la discapacitat i ser coneixedors que l’últim Informe Mundial sobre Discapacitat proposa més formació en actituds i valors, i no tan sols en coneixements i habilitats, perquè així els docents puguin ser més competents a l’hora d’ensenyar els nens amb diverses necessitats.

Pel que fa a l’acció vital d’escoltar, l’hem volguda situar entre preguntar i respondre. També els articulistes conviden a fer una profunda reflexió sobre l’actitud atenta de l’escolta perquè requereix posar-hi els cinc sentits. L’article del professor Baqués suggereix una sèrie d’actituds per a millorar les relacions socials i obtenir més qualitat de vida: aprendre a escoltar i dedicar-nos només a fer allò que hem de fer i no altres coses mentre escoltem. I si a més l’escolta és en un entorn de silenci i quietud permet que la paraula flueixi. S’ha escrit molt sobre l’actitud d’escoltar, el poeta i filòsof Mark Nepo, en el seu llibre titulat Set mil maneres d’escoltar, proposa fer un viatge interior per prendre consciència d’allò que som, ja que «si vius les preguntes, la pròpia vida et conduirà a les respostes », i adonar-nos que «escoltar és la clau vers allò que realment importa».

Tractar sobre aquestes accions vitals ha permès, un cop més, anar a l’entranya de l’ésser humà i valorar el propi jo coneixent les habilitats humanes que faciliten la bona comunicació, una comunicació en què intervenen molts valors humans implícits en la persona: l’honestedat, l’empatia, la sinceritat, la transparència, l’acceptació de l’altre, la confiança, la generositat, etc. En definitiva, preguntar, escoltar i respondre conscientment ens fa adonar que som persones vives i intel·ligents capaces de comunicar-nos i establir unes relacions sòlides amb els altres.