Revista RE

publicació de pensament i opinió des d'una perspectiva realista existencial

77. Repensar la universitat

Portada Repensar la universitat RE 77

Fa vuit anys vam dedicar un monogràfic del RE titulat un Nou temps d’universitat (gener del 2006, número 45) i ara reprenem el tema sota el títol Repensar la universitat. Aleshores plantejàvem un nou estil universitari –veníem d’un ensenyament basat en un sistema i en una estructura que arrencava dels temps napoleònics, amb moltes classes magistrals i una gran distància entre professors i alumnes–, un nou estil universitari que fes un ensenyament més atractiu i, alhora, més eficaç.

En el monogràfic d’ara presentem nous aspectes que poden conduir a la renovació de l’ensenyament. No són utopies, sinó uns eixos de treball que conviden a una nova forma d’entrar en el món de la formació universitària, per damunt del pragmatisme de voler aconseguir un títol acadèmic, que moltes vegades s’obtenia pensant en un millor lloc de treball, en una remuneració substanciosa o en una determinada categoria social.

El terme ‘universitat’ prové del llatí universitas, que significa «comunitat de professors i alumnes». Etimològicament, la paraula unus fa referència a una unitat sòlida, tal com hauria de ser la de l’ensenyament. A la vegada, el terme ‘universitat’ comparteix la mateixa etimologia que les paraules ‘universal’ i ‘univers’. Aquestes dimensions s’haurien de recuperar en el món universitari d’avui, tenint present que la ciència abasta una infinitat d’àmbits que el cervell humà no pot assolir del tot; però sí que hi ha d’haver aquesta dimensió oberta als distints sabers, davant d’actituds sovint unidimensionals.

Aquest monogràfic presenta l’evolució històrica de la universitat fins al moment actual, i ofereix nous reptes contextualitzats en les necessitats de la societat d’avui, en constant transformació pels diversos canvis econòmics, polítics, socials, culturalsni tecnològics. Tots aquests canvis repercuteixen directament sobre l’ensenyamentnuniversitari i sobre la mateixa concepció de la universitat.

Fins fa poc era inimaginable la invasió de les noves tecnologies en totes les ciències, modificant tants i tants punts de vista, ampliant recursos, facilitant l’emmagatzemament de la memòria, etc. ió històrica de la universitat fins al moment actual, i ofereix nous reptes contextualitzats en les necessitats de la societat d’avui, en constant transformació pels diversos canvis econòmics, polítics, socials, culturalsni tecnològics. Tots aquests canvis repercuteixen directament sobre l’ensenyamentnuniversitari i sobre la mateixa concepció de la universitat.

Els autors dels articles proposen una universitat des d’una visió holística que consideri unes dimensions interdisciplinàries per a facilitar un llenguatge comú que possibiliti l’intercanvi de coneixements entre les diferents disciplines i aporti una visió global; que siguin transdiciplinàries per a saber entreveure aquelles qüestions que afecten totes les matèries i que no podem passar per alt si volem llegir el que el nostre món demana i necessita, i també, intradisciplinàries per a saber llegir entre línies i entre disciplines, més enllà del que diuen les paraules, els conceptes i les matèries.

Cal poder posar més a l’abast de tots l’immens fons intel·lectual que ofereix la universitat davant d’una societat que fa un gran esforç –tant els professors com els alumnes i els qui financen els estudis, normalment en bona part la família–, cal tenir valentia per a donar importància a una dimensió més humanista del que representa el saber.

L’universitari d’avui, indubtablement, ha de ser un bon intel·lectual, és a dir, un bon coneixedor de les matèries pròpies del estudis universitaris, i ha d’assolir unes competències i habilitats, però sempre acompanyades d’unes actituds responsables per a emmarcar allò que té obligació de saber i, a més, ha de comptar amb un context social que l’afavoreixi per a sentir-se bé. D’aquesta manera humil, des de l’aprenentatge i la saviesa, podrà esdevenir portaveu d’uns coneixements perquè arribin a d’altres en una forma més integrada al conjunt de les matèries. El paper de la universitat, que comprèn des d’un equip directiu, els professors, els seus ajudants, els alumnes, i els que animen i serveixen la universitat, és arribar al receptor amb un nou estil entusiasta i veritablement realista, de manera que tots els agents implicats estiguin més anivellats per a poder assaborir el sentit del saber (sapere) ja que aquesta actitud forma més i millor la persona.