Revista RE

publicació de pensament i opinió des d'una perspectiva realista existencial

83. El món dels ressentiments

Captura de pantalla 2015-11-09 a las 22.05.30El punt III de la Carta de la Pau dirigida a l’ONU proposa eliminar els absurds ressentiments que obstaculitzen la pau. I en el mateix punt pregunta: «per què no ser amics i així poder treballar junts per construir globalment un món més solidari i més gratificant per als nostres fills i per a nosaltres mateixos?».

El món dels ressentiments sembla un títol agosarat, però és fruit d’una constatació real, ja que en qualsevol racó del món hi ha persones ressentides.

La professora Begoña Román considera que «el ressentiment és propi de la nostra condició humana, perquè som mamífers socials i vulnerables. Això vol dir que forma part del nostre ésser humà». Aquesta evidència sacseja tota persona i fa qüestionar: estem ressentits?, de què?, per què?, com influeixen personalment i socialment aquests ressentiments?, com els arrosseguem?, com els transmetem?, com condicionen la felicitat?, com limiten l’equilibri personal?…

El ressentiment és l’acció de ressentir-se. Sabem que el prefix re- implica duplicació o repetició, però en aquest cas té una connotació negativa. I és ben cert que, quan el ressentiment s’instal·la dins la persona, es converteix en llavor d’odi i d’enfrontament amb els altres, amb el passat, amb el present i, fins i tot, amb el futur.

Al llarg d’aquestes pàgines hi ha diverses definicions dels ressentiments, ja que cada articulista en fa una descripció profunda i detallada, que un cop més convida a la reflexió per a adonar-se de la pròpia vida i esbrinar si realment vivim amb càrregues feixugues que generen malestar o, ben al contrari, vivim alliberats perquè hem sabut gestionar els ressentiments.

Algunes d’aquestes aproximacions descrites en aquest monogràfic sobre el concepte de ressentiment són: és com una esclerosi que no permet fluir, no permet la vida i la vitalitat. Com una emoció tòxica que perjudica i rosega l’ànima.

Esclavitza, és com un verí, amarga, sotmet, destrueix… Són sentiments negatius que no deixen lloc als positius, com l’enveja, la gelosia, l’odi, rancúnia, frustració, insatisfacció, submissió, revenja, rebuig…

Qualsevol tipus de ressentiment afecta i altera la condició humana perquè d’alguna manera bloqueja el propi estil de ser i provoca tensions en les relacions humanes. Hi ha diferents nivells de ressentiments i de diverses menes. Els més reconeguts són els ressentiments històrics, que provenen de fets anteriors al nostre engendrament, però n’hi ha d’altres que es van generant en el present.

El professor Torralba n’explica alguns: l’intergeneracional, l’interreligiós, l’interètnic, els polítics, els socials i els sexistes. Aquesta tipologia ens fa adonar del gran ventall de formes de pensar i actuar que generen les actituds negatives.

Constatem que el ressentiment és un gran obstacle, però els articulistes també expressen que el seu antídot és el perdó i la reconciliació. Això requereix fer un exercici personal de reconeixement per a poder actuar de forma coherent i refer tot el que s’ha viscut negativament. L’ésser humà desitja viure d’una manera autèntica des de l’acceptació del que li ha tocat viure i ha possibilitat l’existència.

El gran repte de l’ésser humà, del conjunt de la societat i del món globalitzat és poder eliminar els ressentiments.