Revista RE

publicació de pensament i opinió des d'una perspectiva realista existencial

84. Intel.ligència creativa

Captura de pantalla 2015-11-09 a las 22.29.45En aquest monogràfic tractem del contingut de dues grans paraules que, juntes, tenen un gran potencial: intel·ligència creativa. Sabem que l’ésser humà és intel·ligent i, a més, tal com el psicòleg Howard Gardner explica en la teoria de les intel·ligències múltiples, ho és de molt diverses maneres. En la seva obra Frames of Mind defineix la intel·ligència com la capacitat per a resoldre problemes o crear productes valuosos en una cultura determinada.

Aquestes pàgines descriuen la capacitat de la intel·ligència de crear i donar impuls, tal com indica la mateixa paraula ‘creativitat’. Constatem que aquesta capacitat es recolza en el coneixement de les realitats històriques, ambientals, personals… És a partir d’una síntesi d’elements que la persona va gestionant i pot elaborar creativament noves formes d’entendre la vida, nous criteris, nous objectius, nous projectes…, perquè, si no s’és creatiu, no s’evoluciona.

Al llarg de la història la creativitat ha estat considerada de diferents maneres i, fins i tot, s’ha comparat a un semidéu aquella persona que té una gran creativitat. D’altra banda, també s’ha fet mofa de qualsevol cosa que s’anomeni creativa. Avui parlem d’una creativitat que ha d’estar al servei de la societat, de l’investigador, del que cerca…, perquè posa les seves qualitats, idees i enginy al servei de l’evolució, del bé i del goig personal i també col·lectiu.

L’equip de redacció va publicar la revista RE número 38 (abril de 2004), un monogràfic titulat Creativitat, en què ja es deia que «ser creatiu hauria de ser una actitud entusiasta davant la vida, una intuïció que et fa veure les coses i adonar-te de les necessitats de l’altre, d’avui i del futur. La creativitat suposa l’esforç de viure amb una dimensió d’obertura dinàmica i progressiva davant les incerteses i no

tenir por». Després de més d’una dècada seguim pensant que la creativitat és un veritable motor per al canvi en tots els àmbits: social, polític, econòmic, religiós, artístic… L’autèntica creativitat trenca amb l’individualisme. La creativitat és una forma de creixement tant personal com social.

En aquestes pàgines els articulistes descriuen detalladament la creativitat i tots els seus beneficis. Requereix potenciar les pròpies habilitats i actituds personals com la confiança, flexibilitat, adaptació, intuïció, imaginació, curiositat… És una acció fruit d’un procés intel·lectual, és a dir, pensat, elaborat, estudiat, valorat científicament, en el qual hi ha una prevalença del rigor. En l’actualitat, algunes escoles ja tenen com a assignatura la creativitat, en la qual s’apliquen aquests criteris que complementen d’una manera extraordinària la formació.

La pedagoga Maria Pàrraga, en l’entrevista, proposa una cultura de la creativitat, un veritable repte que demana un canvi de mentalitat. L’actitud creativa pot aportar canvis significatius, ja que és generadora d’una allau d’idees racionals i emocionals per a transformar cada moment en situacions de benestar i ben ser per als altres. Aquesta capacitat pot conduir a treballar d’una manera conjunta i creativa des d’una intel·ligència col·laboradora i responsable.

La creativitat ha de ser humil, oberta, fidel, ha de respectar l’altre, ha de respectar els principis d’una empresa, d’un projecte… i sentir-se’n partícip. També la fidelitat fa sentir-se arrelat a uns criteris i principis que reforcen els propis passos per a avançar. Des de la intel·ligència creativa podem transformar i millorar el nostre entorn.