Revista RE

publicació de pensament i opinió des d'una perspectiva realista existencial

93. L’amistat creadora de vincles

Captura de pantalla 2018-04-01 a las 12.25.07Reflexionar sobre l’amistat sempre és oportú, perquè en el fons és tractar sobre la persona i les seves relacions ja que tots som éssers socials que constantment ens relacionem amb els altres. El monogràfic l’amistat creadora de vincles expressa que des de l’amistat, considerada com un valor preuat, podem crear vincles per viure i conviure. Constatem que això només serà possible si la persona o les persones o els grups realment ho desitgen i estan disposats a treballar-hi. Som ben conscients que tot requereix un esforç, una dedicació, un temps, una mirada, uns gestos, unes paraules… en definitiva un reconeixement de l’altre.

Conrear l’amistat demana això i molt més, perquè per tal de poder conviure qualsevol grup humà, sigui una parella, una família, una comunitat, un grup d’amics… cal que reforci aquests vincles a fi que l’amistat sigui veritable, profunda i que perduri. Conrear l’amistat és un procés i un itinerari. Però, qui ensenya a conrear-la? No hi ha, pròpiament, una assignatura a l’escola anomenada amistat. Per fer el corresponent aprenentatge hi ha una formació rebuda des de diferents bandes: la família, que és el nucli exemplar de referència i l’espai íntim de creixement, i el nostre entorn, que és l’autèntica realitat que vivim. Aquests espais, tant la família com l’entorn, són ambients naturals que ajuden a desenvolupar-se i conèixer-se, i a poder establir relacions amb els altres. A més, cal tenir en compte l’experiència personal, que és l’àmbit més real d’aprenentatge en el qual, malgrat tot, poden sorgir contratemps. Per aquest motiu, necessitem tenir espais on es generi un clima de confiança i d’afecte per crear vincles.

Sabem que l’amistat és reconeguda com un valor universal però a la vegada és molt particular, atès que cadascú viu de diferent manera les relacions d’estima, d’afecte, de proximitat, de tendresa… No podem obviar les persones que per diferents circumstàncies viuen soles i no senten la proximitat de ningú. Aquesta mancança és una realitat en el nostre entorn quotidià que cal tenir present. Encara que també hi ha persones que d’una manera voluntària no desitgen crear vincles.

L’autèntica amistat ha de ser viscuda des de la llibertat sense forçar ni imposar. Requereix una implicació activa en què cal posar-hi els cinc sentits: un diàleg sincer, capacitat d’escolta, paciència, empatia, respecte, fidelitat, confiança… És a dir, moltes actituds humanes que afavoreixen les relacions. L‘amistat pot ajudar a entendre que els altres són iguals que tu, que també existeixen i tenen els mateixos drets i deures. Només des de la maduresa humana pot néixer una sòlida amistat entre les persones.