Revista RE

publicació de pensament i opinió des d'una perspectiva realista existencial

96. La percepció del temps

Portada ReLa percepció del temps és la sensació que tenim del temps, és a dir, de la mateixa vida. Aquest fet permet fer una valoració subjectiva, ja que la certesa és que cadascú disposa del mateix temps però el percep de forma diferent.
El temps és idèntic per a tothom. Però, de què depèn viure’l d’una mane- ra o una altra? Què influeix en la pròpia percepció del temps? Són molts els factors que influeixen en aquesta percepció: des de la geografia, el clima, la situació econòmica, sentir-se sol o acompanyat, l’edat, la situació laboral, l’estat d’ànim… Qualsevol factor pot alterar aquesta per- cepció. A més, tampoc és el mateix ser un infant que un ancià, depèn del cicle vital en què et trobes; no és el mateix viure en un lloc molt pobre que en un lloc on hi ha recursos; no és el mateix estar en un país amb guerra i conflictes que en un país en pau; no és el mateix estar malalt que tenir salut, estar trist o content, estar enamorat o no… Cada situació fa percebre’l de manera diferent. Per alguns, passa molt lentament i per altres molt de pressa.
Hi ha una frase cèlebre que diu: «La mala notícia és que el temps vola, la bona és que tu ets el pilot.» Per tant, cadascú és qui gestiona el seu temps, l’administra, el reparteix, el guanya, el perd… Són diverses accions que nosaltres gestionem segons la realitat que vivim. Benjamí Franklin, en el segle XVIII, ja preguntava: «Estimes la vida? Doncs no malgastis el temps perquè aquest és el material que està feta la vida.»
El periodista Carles Capdevila (1965-2017) en el llibre La vida que aprenc (2017) va escriure l’article «El millor regal és el temps» en què ressaltava que l’epidèmia del mil·lenni és la manca del temps. En concret, feia referència al dia dels Reis i que el regal més preuat és el temps per obrir amb calma els regals. Amb un llenguatge metafòric fa adonar-nos que el temps és particular i intransferible. Cada persona té el seu ritme i que cal respectar-lo.
El físic alemany Stefan Klein que estudia la relativitat de l’espai temps i de com el percebem de forma subjectiva, en una entrevista a La Contra de La Vanguardia, explica que: «El cervell associa la percepció del temps i la memòria: quan tot és nou per a tu, la teva memòria treballa emmagatze- mant més i més dades, i per això sembla que el temps passa més lent.»
Els diferents articles i l’entrevista conviden a la reflexió lúcida de valorar el present, el que vivim perquè això permet projectar millor el futur. Però, no hem d’oblidar-nos de l’avui i ara que és el temps real i concret que tenim. No obstant això, tots tenim una història, és a dir, un passat que podem recordar i agrair, però no hem de tenir nostàlgia del temps viscut perquè sinó no donarem sentit autèntic al present.