Revista RE

publicació de pensament i opinió des d'una perspectiva realista existencial

99. Lliures per crear

A n n a – B e l C a r b o n e l l i R i o s
E d u c a d o r a

«Tots tenim talent si sabem descobrir-lo.»
Ken Robinson

Les línies que esteu llegint no són res més que un exemple modest, però exemple al cap i a la fi, de creativitat. I com a tal, i malgrat que pugui semblar surrealista, intentaré explicar la gestació d’aquest procés de creativitat que és un acte d’humilitat i de llibertat. De despullament personal en exposar públi- cament els propis pensaments.

No us penseu que soc una persona especialment dotada de creativitat. De cap manera! Però, sí que ho soc, en la mateixa mesura que tots vosaltres, i us pre- guntareu com puc fer una afirmació d’aquest tipus i quedar-me tan tranquil·la. La resposta la trobareu a continuació.

En primer lloc caldria saber que el sol fet de contestar una pregunta ja és en si mateix un procés creatiu, i per tant, com tots som capaços de respondre una pregun- ta, podem veure la creativitat com un do de cadascun de nosaltres. Si aprofundim una mica més en el signi- ficat de la definició anterior, podem veure que el fet de plantejar la qüestió, d’interrogar-nos, implica en si mateix una connexió amb nosaltres mateixos per ima- ginar la resposta. Una resposta fruit de la interrelació entre diferents coneixements que posseïm gràcies a l’educació, les vivències, l’experiència… i que en la majoria d’ocasions trenca d’alguna manera amb una part del que som nosaltres mateixos, i ens empeny a reinventar-nos. Podríem dir que representa una mini- mort d’allò vell, que es transforma en quelcom nou que és la resposta. En el cas d’aquest article la pregun- ta és obvia: Què és la creativitat? I la resposta apareix a partir de la recerca del propi calaix de sastre de conei- xements i vivències que entrellaçant-los ens permeten imaginar la resposta i posteriorment donar-la. Ningú diu que sigui senzill, però realment és així.

Però també és molt cert que un cop obtinguda aques- ta resposta, sorgeix el dubte sobre la seva correcció, la seva utilitat: Estarà ben explicat? Ho entendran? Quina vergonya… Dit en una paraula, apareix la por; la por a allò que imaginem. I pot semblar una broma, però aquesta por de la imaginació no ens ha de pre- ocupar, ja que si ho mirem des d’una perspectiva no habitual, però no per això menys correcta, vivim en un planeta imaginari, ja que la creativitat sorgeix i és fruit de la imaginació de la ment d’algú (penseu en inven- tors, científics, etc.). El nostre món és conseqüència dels seus descobriments, de la seva capacitat d’imagi- nar, d’arriscar-se a expressar, a pronunciar en veu alta i donar a conèixer les seves visions.

I si continuem desenvolupant aquest pensament, arri- bem a concloure que el fet d’estar viu és per si sol un procés creatiu, i que en aquest procés el tantes vega- des temut error o equivocació, tantes vegades amena- çador, està mal classificat, ja que en si mateix no és més que una poderosa font d’evolució. Molta gent pot pensar que aquest raonament sobre l’error no es correspon amb la realitat, però a tots ells els recomano pensar sobre la resposta que vaig sentir dir a un cien- tífic quan li van preguntar quants dels seus projectes havien fracassat, va dir: «Molts, però jo no els conside- ro fracassos, sinó descobriments de com no funcionen les coses que ens han de permetre algun dia descobrir com funciona realment el que estem investigant».

Espero que aquesta breu exposició d’un petit procés creatiu us encoratgi a fer servir les respostes a les preguntes que us sorgeixen en la vostra vida com a element creatiu i de creixement. q

annabelcarbonell@gmail.com