Revista RE

publicació de pensament i opinió des d'una perspectiva realista existencial

Entrevista a Tomàs Molina i Bosch

DSC06960 2És cap de Meteorologia de Televisió de Catalunya.
És professor associat de la UB,  imparteix Pronòstic Meteorològic.
Actualment està fent el doctorat en Comunicació Científica, en particular la del Canvi Climàtic.

Millorar la consciència social 

«A la nova generació li toca ara descobrir com es pot mantenir
el nivell de vida, i no alterar massa l’equilibri del nostre planeta»

En els darrers temps sembla que hi ha més consciència ecològica de conservar el planeta. Sabem que de la mateixa manera que tenim cura del cos, cal fer-ho del nostre entorn. Què ens suggereixes?
Que ens cal augmentar la consciència social a tots els nivells de la nostra activitat. A la feina, a les associacions, a l’església, a casa… És imprescindible que aquesta higiene personal que tots tenim amb el nostre cos, també l’apliquem al nostre entorn i al nostre comportament. Al mateix temps, si tots tenim al cap la necessitat de la justícia social, també caldria que incorporéssim a la nostra ment la justícia ambiental. L’entorn, la resta d’espècies del nostre planeta, també tenen dret a ser defensats i preservats.

Actualment es parla de noves accions en benefici del clima global que són les 4R: reduir, reutilitzar, reciclar i recuperar. Com portar-ho a la pràctica implicant tota la societat?
Caldria que les normatives i les lleis i la mateixa economia, incorporés aquesta filosofia. El que es coneix com a Economia Circular. No hem de seguir el model antic que extreu recursos per produir béns que acaben en rebuig. Hem de fer que els productes que consumim acabin la seva vida com a origen d’un altre producte per tornar a ser consumit.

Com a meteoròleg, creus que la Terra té prou recursos per fer front a tants i sobtats canvis de manera tan accelerada?
La terra sí que té recursos per evolucionar, és a la nostra societat que li costa més adaptar-se als canvis o les altres espècies que potser no són capaces de fer-ho. El món està canviant a tota velocitat, i aquest canvi portarà guanyadors i perdedors. Sembla que els perdedors seran els més nombrosos. Cal que ens preparem per a l’adaptació, però també que intentem reduir la magnitud del canvi.

Avui vivim de manera alarmista i catastròfica tots els canvis climàtics. Què passarà si no actuem a temps?
Que el canvi serà més i més gran i més extens. El canvi no es pot evitar, però sí que es pot limitar, i no només es pot, sinó que jo hi afegeixo que caldria limitar-lo en el temps
i en la magnitud. Si hi ha acords polítics i socials, és factible fer-ho.
Sabem que l’Educació és un pilar necessari, però com pot contribuir a la cultura de la sostenibilitat?
Cal educació i regulació. Quan es tracta de comportament social cal treballar les dues coses. Cal que la societat hi estigui d’acord. Són necessàries lleis i limitacions. A més, cal assumir costos per aconseguir la sostenibilitat en un món finit amb milers de milions de persones que n’extreuen materials i hi posen contaminació i energia calorífica.

Quin planeta creus que deixarem a les generacions futures si no actuem de forma responsable? Com s’ha de transmetre aquesta responsabilitat social als ciutadans?
La generació que ha manat en aquest últim segle ha estat la responsable d’una millora sense precedents en la història de la humanitat en qualitat de vida per als humans. Al mateix temps, aquesta millora i allargament de la vida de la humanitat ha portat a un món cada cop més superpoblat i més demandant d’energia i de matèries primeres.  A la nova generació li toca ara descobrir com es pot mantenir el nivell de vida, i no alterar massa l’equilibri del nostre planeta…

Com podem agermanar-nos més amb el planeta i amb la naturalesa?
Haurem d’aprendre a renunciar com a individus i com a societat, i a confiar en la tecnologia per arreglar desfetes en l’entorn natural que estem provocant nosaltres.

El monogràfic porta per títol Una mirada humana al Planeta. Com creus que ha de ser aquesta mirada com a persona i com a professional?
És una mirada de repte. Fins aquí hi hem arribat deixant-nos portar. Fins aquí no hem pensat massa en el que fèiem i en les repercussions de les nostres decisions i accions al nostre entorn. Ara hi ha una part del fet que ja està fet, i una altra que pot canviar depenent de com ens comportem des d’ara fins al futur. És un repte a la nostra societat i a la nostra consciència. 
Assumpta Sendra i Mestre