Revista RE

publicació de pensament i opinió des d'una perspectiva realista existencial

Entrevista a Valentí Feixas

ENTREVISTAÉs físic i pedagog amb llarga experiència de creació i lideratge de projectes educatius des de l’educació infantil fins a la universitat, dels quals destaquem:
l’Escola Universitària d’Infermeria i Fisioteràpia Blanquerna (URL), la Institució Cultural del CIC, l’Escola IPSI, l’Escola Àgora de Sant Cugat,
el Patronat Municipal d’Educació de Sant Cugat i ESART Centre d’Estudis.
És coautor del llibre Vers una pedagogia amb rostre i guanyador del XXVI Premi Joan Profitós d’assaig pedagògic amb l’obra Ser persona.

LA CREATIVITAT COM A RESPOSTA HUMANA ALS REPTES

«La creativitat té un component ètic, una voluntat de millorar nosaltres com a persones i de millorar el món que ens ha tocat viure»

 

Què entens per creativitat?

La creativitat és el talent en acció. Els éssers humans tenim, d’una manera o altra, unes capa- citats per portar a terme accions que transformin el nostre món. Les situacions que la vida ens va plantejant, les necessitats que ens van sorgint, fan emergir aquestes capacitats en forma d’ac- cions per solucionar problemes que no ens havíem plantejat o satisfer les noves necessitats.

La creativitat és innata o s’aprèn?

La capacitat de crear, en major o menor mesura, forma part de la naturalesa humana i per tant és innata. Ara bé, aquesta capacitat es pot anar desenvolupant segons l’entorn on viu la perso- na. Tant la família, com l’escola, el centre de tre- ball i, en definitiva, tot el que envolta la persona, hi tenen un paper important en el desenvolupa- ment d’aquesta capacitat innata o bé, malaura- dament, inhibir-la o destruir-la. La creativitat, per tant, també s’aprèn al llarg de la vida.

Com a professional de l’educació, com s’ha d’aplicar la innovació que és un camí vers la creativitat?

Crec que més que un camí, la innovació és una conseqüència de la creativitat. En educació, avui parlem molt d’innovació. Sembla que el model d’escola tradicional se’ns està quedant obsolet davant els canvis accelerats del nostre món i que cal canviar-lo. Certament hi ha un canvi de paradigma en la nostra societat post- moderna, però la persona humana segueix sent la mateixa.

La innovació no pot ser l’objectiu de l’educació sinó un dels mitjans per assolir els veritables objectius: que la persona aprengui a ser, a fer, a saber i a conviure. Per això cal distingir quines són les coses que cal canviar i quines són les que hem de mantenir i potenciar. I per al dos proces- sos, el d’innovació i el de conservació, ens cal la creativitat.

Com fer de la creativitat un hàbit?

En la família, en l’escola, en la universitat i en totes les organitzacions s’ha de crear un ambient que esti- muli i que no limiti o mati la creativitat. I això no és senzill. Cal, com deia Ortega i Gasset, menys normes i més criteri. L’excessiva normativització de la vida mata la creativitat i l’absència del sentit o del criteri, la limita. Cal confiar amb les possibilitats de les per- sones i posar les condicions perquè la seva creativitat aflori. Massa sovint pensem que l’educació és un pro- cés de fora cap endins. La creativitat és un procés que va de dins cap enfora. Penso en la metàfora de l’edu- cador com el jardiner que planta la llavor i té cura del jardí perquè aquesta llavor floreixi de manera única i sorprenent.

La capacitat creativa, també, s’entén com la capacitat de donar solucions als problemes. Ho consideres així?

Sí, és clar. No podem limitar la creativitat a l’àmbit de la creació artística, aquella que surt d’allò més íntim per comunicar-ho al món. Crec que la creativitat es viu i s’aplica a totes les dimensions de la vida, fins i tot les més quotidianes, com a resposta humana als reptes que ens plantegem o bé als problemes i les necessitats que la vida ens planteja.

En l’actualitat es parla de la cultura de la creati- vitat, com s’exerceix?

Sí, avui parlem molt de la cultura de la creativitat necessària per fer front als reptes d’un món canviant. Si més no, podem afirmar que la creativitat no és quelcom mal vist o quelcom que es castiga per l’im- mobilisme imperant. Noves visions del capitalisme situen la producció creativa com a motor d’una nova economia. Ara bé, la creativitat necessita un ambient de llibertat, de confiança i de voluntat de fer les coses que no sempre es donen en un entorn d’estres i de competitivitat excessiva. I si ens centrem en l’àmbit educatiu, s’ha de donar un enfocament que superi les barreres dels eixos disciplinaris i s’apropi a una educa- ció per a la síntesi dels coneixements, mantenint viva la ment i la sensibilitat per l’entorn.

La creativitat és necessària per sobreviure en qualsevol realitat: l’escola, la família, l’empresa, la salut, la societat… però com es fa?

A la vida, en qualsevol àmbit o realitat, podem esde- venir simples executors de consignes. Per fer això no cal ser creatius, de fet, millor no ser-ho. Però tenim l’oportunitat de pensar en consciència cada situació i intentar donar-hi la millor resposta possible. Aquesta segona opció ens demana més temps per poder pen- sar bé les coses i més energia per portar-les a terme.

Hi ha experts que diuen «reinventar-se o morir». Què n’opines?

El caràcter cíclic del temps humà fa que cada dia sigui nou i vell alhora. Això fa que la vida sigui un renéixer constant. Podem «morir» seguint vivint només per inèrcia o bé podem «viure» tot cercant a cada moment la millor versió de nosaltres mateixos, millorant en tot el possible o, almenys, intentant-ho. Si a això li diem reinventar-se, doncs sí, «reinventar-se o morir».

 Per reinventar cal ser creatiu i treballar la capaci- tat d’innovar i renovar. Estem preparats?

Si el desig i la capacitat de crear formen part de la naturalesa humana, crec que la pregunta pertinent no és si estem preparats sinó si estem disposats. Crec que es tracta més d’una actitud que d’una aptitud. Com ja he dit, tots podem ser creatius. Falta, sobre- tot, voler-ho ser. Perquè la creativitat té un compo- nent ètic, una voluntat de millorar nosaltres com    a persones i de millorar el món que ens ha tocat viure.

 Com descriuries una persona creativa o un grup humà creatiu?

Una persona amb un temperament inquiet, amb la ment oberta i una actitud sempre proactiva. Una per- sona que pensa que sempre es pot millorar, que les normes han de ser les mínimes i que tot ha de tenir un sentit. Un grup humà esdevé creatiu quan les ments i les actituds s’alineen en un objectiu compar- tit. Això sol succeir quan hi ha un lideratge que no només ho permet sinó que ho impulsa. q

Assumpta Sendra i Mestre