Revista RE

publicació de pensament i opinió des d'una perspectiva realista existencial

69. Envelliment actiu

Segons estudis mèdico-sociològics diuen que les criatures que neixen avui viuran una mitjana de 120 anys. Les lleis laborals tendeixen a allargar l’edat de jubilació, segurament per raons econòmiques, més que pel deteriorament de salut. La mitjana de vida cada dia és més alta.

Per tant, hi haurà més temps per seguir actius. Estem convidats a ser senyors del nostre temps, sense forçar-nos a omplir-lo, perquè així brolli de la pròpia vida un dinamisme satisfactori.

No es tracta de preguntar-nos quan la persona es considera vella o no, sinó que es tracta de descobrir la implicació de la persona en el projecte de vida i de futur per tal que l’activitat que es pugui realitzar sigui coherent amb el que un és i un pugui seguir essent en el demà.

Precisament aquest 2012 ha estat declarat per la Unió Europea com l’Any de l’Envelliment Actiu i de Solidaritat entre les Generacions. La intenció d’aquesta declaració és fomentar els esforços per promoure l’envelliment actiu i per mobilitzar el potencial de les persones grans, cada vegada més nombroses, i afavorir la solidaritat intergeneracional que comporta la coexistència de diverses generacions, que poden beneficiar-se mútuament.

Cada vegada és més freqüent crear espais per tal que les persones grans puguin exterioritzar les seves vivències perquè tant infants com joves puguin conèixer de primera mà uns relats verídics que són pàgines d’històries viscudes que no estan narrades en cap llibre. Aquesta oportunitat de compartir és una satisfacció per al vell que encara té capacitat i força per viure aquesta experiència.

Les capacitats emocionals i vitals de les persones a partir de la jubilació no s’han d’in terrompre. Si passa això es pot abocar a una forma de viure que disminueix la capacitat de gaudir de l’existència, tant la pròpia com la dels altres.

És ben cert que les formes d’afrontar la vida en la vellesa no són les mateixes que en altres moments, però, en canvi, el fet d’ampliar el món de les relacions humanes, el de la convivència mateix, el de començar nous objectius, o fins i tot continuar algunes activitats que per manca de temps no es podien realitzar, o el d’enfrontar-se a reptes atractius fan que es generin noves capacitats.

Tot això és possible quan no hi ha limitacions que impedeixen estar atents a les cir cums tàncies. En aquest monogràfic titulat Envelliment actiu, els articulistes presenten un ventall de recursos de vida i d’actituds per tal de preparar-se per a envellir i poder gaudir d’aquesta etapa vital d’una manera «activa», però alhora serena i pausada perqué qui arribi a vell/a es pugui permetre, com deia abans, ser senyors del nostre temps.