Revista RE

publicació de pensament i opinió des d'una perspectiva realista existencial

70. Intel·ligència espiritual

Aprofundir sobre la intel·ligència espiritual ha permès endinsar-nos en les realitats més recòndites de la persona. El biòleg André Giordan, en el seu llibre El meu cos, la primera meravella del món, presenta un inventari del cos humà que convida el lector a explorar tots els increïbles mecanismes que integren un cos vivent. Descriu el cervell com una direcció general encarregada de coordinar-ho tot i, entre altres coses, «d’arbitrar els conflictes i de vetllar per la renovació personal». A més, «cada segon s’envien milions de missatges nerviosos, dels òrgans dels sentits al cervell. Cent mil quilómetros de “cables”, les fibres nervioses incloses en els nervis, són necessaris per a transmetre les informacions, i es compten només pel que fa al cervell.»

És impressionant conèixer la funció del cervell, que treballa a un ritme vertiginós de manera inconscient. També té la capacitat de percebre un estat que s’anomena «l’espiritual». Segons diversos pensadors és considerat com una dimensió humana que facilita maneres diferents i alternatives de viure i apreciar la vida humana i el seu vessant espiritual. En una entrevista publicada a La Vanguardia, quan el filòsof Torralba va publicar el llibre Intel·ligència espiritual, li preguntaven: «Com saber si es té intel·ligència espiritual i si hi ha algun tret comú identificable?» Ell responia que «són persones profundes, crítiques i creatives. Capaces de fer de la seva vida un projecte personal, de veure allò essencial que uneix les persones més enllà de les diferències i de lliurar-se a un bé superior, per damunt d’aquestes».

Aquesta resposta descriu un perfil de persona disposada a una obertura per a descobrir i detectar el que és transcendent, superior als límits humans. No podem negar que hi ha hagut formes de transcendir molt estranyes, que per a alguns han comportat abocar-se a la droga per fugir i allunyar-se de les realitats i d’un mateix. Altres formes han estat, per exemple, al·lucinacions o algunes malalties mentals que han plantejat el dubte de si, realment, és una experiència espiritual real o fictícia.

Per a alguns, tractar sobre aquest tema suposa un sobreesforç perquè el consideren massa àrid, és a dir, estèril, sense fonaments… Altres el troben perillós, com si fossin arenes movedisses, amb una sensació d’inestabilitat, de poder caure… perquè no saps on agafar-te. Davant d’aquestes reaccions tan diverses alguns no volen saber-ne res i altres volen capbussar-s’hi per descobrir alguna cosa més.

Xavier Melloni defineix l’espiritualitat «com aquella dimensió que fa referència a allò més obert i intan gible que ens constitueix com a éssers humans.» Per tant, la «dimensió invisible però essencial, com també ho és l’alè per a viure.» L’expressió de l’alè permet fer una aproximació a aquest vessant que qualsevol ésser humà pot viure i sentir. Però, a la vegada, són molts els condicionants que influeixen des de l’entorn i calen unes condicions que permetin gaudir d’uns espais i uns temps per a la soledat i el silenci. També, les persones del voltant han de facilitar que l’ésser humà, des de la seva llibertat, pugui explorar el seu propi jo amb una mirada cap endins, des de la pròpia interioritat.

Les diverses aportacions del monogràfic, tant dels articles com de les entrevistes, conviden a fer una profunda reflexió sobre el significat inesgotable de la intel·ligència espiritual, que ha anat evolucionant al llarg de la història.